|
|
|
També és conegut de temps el dolmen o cista de l'Espina, dins del que fou antic terme parroquial de Balenyà, excavat els dies 5 i 6 d'agost de 1920, per la Secció d'Exploracions o Colla de Gurb del Centre Excursionista de Vic, i una balma o abric, excavat fa uns 12 anys per uns veïns de Collsuspina, també prop del mas Espina, on aparegueren alguns materials de l'Edat del Bronze.
De la gent que vivia en els temps que anomenem prehistòrics en coneixem, per tant. només les tombes i algun escàs habitatge en CONCS, com la Balma d'Espluga a Sant Quirze Safaja, a l'extrem meridional de l'antiga baronia de Centelles, les del Toll les Teixoneres i l'abric o Espluga del Gai. en terme de Moià, però ben properes al terme parroquial històric de Balenyà, o la Cova de Eonts Calents i la Bauma de l´Hort del Paleta, aquesta sota mateix de la població de Collsuspina, on han aparegut, en excavacions superficials, restes que van del Neolític a l'Edat del Bronze.
Aquestes troballes es fan més rares al centre de la plana o sector central del terme, però això no vol dir que el seu terreny no fos habitat. El continuat conreu i utilització de la terra n'ha fet. certament, desaparèixer la majoria de testimonis, però que aquests existiren ho indica la troballa feta a prop de la bòbila Baucells, dintre del municipi de Balenyà, fa més d'una vintena d'anys. Allà vivia, entorn de l'any 2400 abans de Crist, un grup de gent que enterrava els morts en fosses excavades a sota del terra, que feia servir petxines marines com a ornamentació, ganivets de sílex i destrals de pedra com a eines, i també altres destrals més petites, d'ofita com a amulets. Tot aquest material, trobat ocasionalment en extreure terre per a la bobila, és un museu local de Tona.
El conjunt de les troballes fetes a Balenyà i al seu redós ens testifiquen que els nostres avantpassats de la prehistòria eren molt pobres i per això el seu aixovar funerari es reduïa a algun collaret, a algunes armes d'ús normal o simplement votives de sílex o d'ofita i a algun atuell que anava ple de menjar per acompanyar-los en el seu camí cap al més enllà.
En èpoques més acostades a nosaltres, el territori de Balenyà va pertànyer a la tribu dels ibers o ausetans, probablement els mateixos homes de les èpoques prehistòriques més organitzats i més civilitzats gràcies al contacte amb els pobles mercaders i colonitzadors, com ara els fenicis o cartaginesos i els grecs. Al territori de la Plana de Vic hi ha nombrosos poblats ibèrics i al Vallès també. Sembla que pertany a aquesta època la ceràmica apareguda al Castellar o Puig Castellar, a prop de l'inici de la urbanització del Puigsagordi. que és el cim rocós coronat per una moderna creu. vers Collsuspina, però dins del terme de Balenyà, on les màquines que obrien els vials de la urbanització esmentada varen remoure terres on es va trobar molta ceràmica d'època ibèrica, una part de la qual es troba dipositada al Museu Episcopal de Vic. El nom de Puig Castellar és sempre simptomàtic de ruïnes antigues i de vells poblats ibèrics.
A Tona i el Brull, especialment, hi ha constància de l'existència d'habitatges ibèrics al Puig del Castell, al Puig Castellar, situat aquest a un quilòmetre escàs vers llevant de l'església i castell del Brull i, sobretot, al Montgròs, la gran muralla i defensa bastida pels ibèrics sobre l.'Afrau de Montanyà, que s'està excavant i restaurant en els nostres dies. Tot això indica que el redós del terme de Balenyà era poblat entre els segles V i el II abans de Crist.
De l'època romana no en coneixem troballes específiques però sabem que el terme de Balenyà tenia com a límit, per la part de llevant, la via romana que anava d'Ausa a Barcino i que, passat el camp de futbol dels Hostalets, per l'indret conegut com el Pla de les Forques i el Còdol del bisbe, baixava cap a Sant Antoni; en resten encara trossos de mur de contenció i d'empedrat, ara ja al terme de Centelles.
És probable que alguns dels mil•liaris recollits al Molí de les Canes i descoberts el 1842, procedissin del sector de Balenyà. També és probable que algunes vil•les rurals com Vall-ossera o la vila de Balenyà tinguessin origen en l'època romana, be que això no es pot assegurar sense el suport de troballes arqueològiques, que no sabem que s'hagin fet. Només podem fer constar que el Diccionario Geografico estadistico de Madoz diu que dintre del terme de Balenyà s'han trobat monedes romanes i cavant la terra es troben «paredones», cosa que ell judica com que antigament fou una localitat més gran i important, però les afirmacions són tan genèriques que no podem afirmar res en concret.
Dels segles que van de l'època romana fins a finals del segle IX o mitjan segle X, que és quan es documenten els primers llocs relacionats amb Balenyà, és a dir: de la vila de Valle Orsaria el 898, de l'església de Sant Fruitós el 948 i de la vila de Balognano el 955, no en podem dir altra cosa que les generalitats que dóna a conèixer la història general o comú del país.
Als romans els substituïren els visigots, a finals del segle V i en aquest temps es va accelerar la cristianització del país amb la creació de la diòcesi d'Osona o de Vic, documentada des del 516. Podria ésser que al llarg dels segles VI o VII s'hagués estructurat la parròquia de Sant Fruitós, la qual devia desbaratar-se a partir del 715 amb la fugida de la gent compromesa amb el règim visigòtic; aquest desgavell es devia remeiar vers el 798, quan el comte Borrell va ocupar i fortificar la comarca d'Osona de cara a facilitar l'ocupació per l'exèrcit dels francs de la ciutat de Barcelona, cosa que ocorria l'any 801. La pau i la tranquil•litat varen durar poc: entre el 826 i el 827 la nostra comarca tornava a ésser escenari de lluites, aquesta vegada per part del noble d'origen àrab Aissó i de Guillemon, fill del primer comte de Barcelona, Hora. deposat el 820 per les autoritats franques, que ara eren els senyors del país o comtats que formaven la Marca Hispànica. Aquesta era una línia defensiva de comiats que protegien l'imperi carolingi de les possibles escomeses dels àrabs, senyors de la quasi totalitat de la península ibèrica.
Derrotats Aissó i els seus. l´any 827, abandonaren la nostra comarca i es retiraren vers els territoris àrabs, deixant novament sense organització, com a terra de ningú, les nostres contrades.
No hem de creure que el país es despoblés del tot; sembla que es varen abandonar els llocs més oberts o de pas i la gent, com havia fet als inicis de la nostra prehistòria, es va refugiar a les muntanyes, cercant l'empar de roquissars o l'aixopluc de coves i balmes, com l'Espluga d'en Rom, prop del límit de Balenyà, Centelles i Castellcir, o les Esplugues de Castellcir, balma, aquesta, encara habitada.
El país no tornaria a tenir una organització ferma i no es va repoblar plenament fins després del 879, quan el comte Guifré el Pilós, amb els seus germans i gent refugiada al Pirineus, va ocupar definitivament la Plana de Vic, va organitzar el comtat d'Osona i va restaurar la seva diòcesi. Tot això succeïa els dos darrers decennis del segle IX.
A partir d'aquest moment comença la història documental del nostre terme de Balenyà.
|
|